Circ de la Safor, lloc incomparable.

9 marzo, 2011 por ramon Dejar una respuesta »

Hi ha que vore!! -Encara s’està preguntant el nostre estimat i bon amic Rafa, la qual cosa ens deia a nosaltres en eixe mateix dia,  -¿On estan tots eixos valents que volien que jo els acompanyara en esta excursió per a pujar a la finestra de la safor? …¿estarien preocupats per l’altitud, o tal vegada tenien por de trobar-se amb les “finestres obertes i agarrar un refredat?…
-Bé Rafa, eixes mateixes preguntes deuràn de contestar-te-les ells mateix (quan els veges, clar)

Així va ser, aquell diumenge 6 de març, i ha l’hora indicada, una reduïda, però decidida, part del grup de “hui és el millor dia” acudíem fidels a la nostra cita i amb moltes ganes de veure novament el nostre bon amic Rafa. Estavem decidits a passar junts un d’eixos dies que fa que haja merescut la pena alçar-se un diumenge primerenc per a disfrutar del dia, excursió, per cert, que sense cap dubte perdurarà en la nostra memòria (i en les nostres cames, i ara sabreu perqué).

Allí estàvem …“Els Set Magnífics”, bo, per a ser justos diré que érem sis les persones, cinc tios i “Vicen, la Xica del Real” (la nostra intrèpida i única dama que es va sumar a esta aventura) !!Ha¡¡, i no cal oblidar-nos del gos …“Nerón” (que, sens dubte, és ja la nostra mascota del grup) !també ell compta, he!, perquè se l’ha currat el pobre.
Però cal veure com està l’amic Rafa!!! …”Ens va ficar de colp una marxa de vertigen”. La pujada era tremenda amb un desnivell que, literalment, teniem que escalar aquella muntanya agafant-nos per entre les roques, doncs ens deia que per allí acurtàvem el pas (si no record mal, crec que la ultima vegada que em van tremolar les cames d’eixa manera va ser quan tènia “vint anys”) !!!Que barbaritat. A més cal dir que Rafa, el nostre guia, pareixia com si eixe recorregut de considerable pendent el fera tots els dies …El tio anava tan tranquil i al seu aire!!!  -”Fotre Rafa”…que és el que fas per a mantindre’t tan en forma? …que menges?  (mes tard tots ho descobriríem).

En cada tram de pujada havia d’esperar-nos i, damunt per si no fóra poc, cada vegada que li cridàvem … -!hey Rafa!, queda molt encara per a arribar???
 -prou metres més amunt, i en cada ocasió, li sentíem dir sempre el mateix  -Ànim xicots ja queda menys, ara mateix arribem a una zona plana!. -Fotre!!! amb la “zona plana”, clar, després de quasi dos hores d’escalada interminable va ser quan arribarem dalt per fi, ¡¡¡l’únic lloc pla que vam veure en tot el nostre recorregut!!!.

Però bo, tampoc cal queixar-se massa. Encara que aquell inici va ser verdaderament extenuant per a molts de nosaltres, no per la dificultat en si del recorregut, sinó per la marxa endiablada que portava el nostre guia, la veritat és que ho passarem dallò més bé i ens vam riure un montó.

Ja dalt (”en la zona plana”…jejeje) vam visitar una antiga “nevera” que es trobaba rodejada per un dels llocs de major concentració de carrascars que hi ha a la nostra geografia. Però sobretot, gaudirem d’unes vistes verdaderament sorprenents perquè podíem divisar qualsevol enclavament del nostre voltant, res interferia la nostra visió doncs …!!!Ens trobàvem en el punt més alt de tota la Safor¡¡¡ i també d’altres comarques. Segons la placa del cim indicava 1036 mtr d’altitud, però segons l’altímetre d’Isidre …“havien 1060 mtr” (jo crec que es éste se´n va pujar a un pi per a donar-li més altura a la cosa, i si no, és que és cosa de la botiga dels xinesos…, ja m’enteneu), bo, poguerem divisar sense cap dificultat qualsevol població o muntanya, inclús véiem perfectament l’embassament de Beniarrés …el cim del Benicadell, etc. etc. ”Certament tot pareixia estar a un tir de pedra”.

Esmorzarem alli per a reprendre forces, per cert, no donàvem crèdit al que vam veure (ho sent Rafa però tot cal dir-ho), …”El nostre estimat guia es va engolir …Un bocata de truita, “Dos” voluminosos Sanwid-xes que portaven de “tot”, Una sucosa poma, (espera, …espera, que encara no he acabat) Un plàtan que mes bé pareixia un bat de beisbol, i, per si fóra poc, (d’ací ens vam adonar de quina quantitat d’energia comptava) …”va traure de la seua motxilla, la qual pareixia no tindre fons”, !!Dolços¡¡, !!SI¡¡, eren panellets de rebosteria, per descomptat de la marca “Dulcesol”.  -“Toma Yaaa”!!!
-!Ara ho entenem tot amic Rafa …”Ja sabem el que cal menjar per a poder portar el teu ritme”, !!!A la pròxima no ens deixaràs arrere …”Por que tomaremos muchos bollos como nuestro primo…El de Dulcesol”.

En fi, que tots nosaltres gaudirem d´un fantàstic dia, i que, per descomptat, ens alegrarem molt d’estar amb el nostre benvolgut amic, de ara en avant “El Gran Xerpa de la Safor”, a qui feia temps que no véiem.

RAFA, GRÀCIES PER SERVIR-NOS DE GUIA, I DE VOLER ACOMPANYAR-NOS EN ESTE INOBLIDABLE DIA.

[slideshow link=”file”]

Publicidad

2 comentarios

  1. pacoalmoines dice:

    LA MEUA VOTACIÓ: 9
    COMENTARI. el punt que falta es per la gent que no va vindre. de totes formes va ser extraordinaria, vull donar les gracies a RAFA per acompanyarnos a esta gran excurisió, gracies RAFA

  2. rosa dice:

    Por lo que veo en las fotos , por tu comentario RAMÓN, y lo que me ha dicho VICENTE , ES UNA PASADA !!!!!!
    Un poco dura hubiese sido para mí , lo reconozco ,
    porque las subiditas…. no nos engañemos que son pesadas . Pero el día que salió fue estupendo.
    Las vistas muy chulas Ramón , pero esos compañeros que llevabas y que salen tan contentos en las fotos ….. hui ..hui…
    deben pensar que al fotógrafo también le gusta salir en ellas, con buenas vistas y buena compañía , Disfrutamos haciendo fotos , eso es verdad ,pero a veces parece que no hemos estado en estas escursiones y no es justo. Asi es que no es una indirecta es una DIRECTISIMA.
    No descarto que si se repite la excursión me anime a acompañaros , es muy tentadora,, RAFA gracias de parte de Vicente , le gustó mucho y lo pasó muy bien . Un saludo para todos .

Deja un comentario

Debe de iniciar sesión para publicar un comentario.