Archivado en: ‘Senderisme’ .

Barranc de l’Infern 2011

20 octubre, 2011
Bo, xics i xiques,
JA TENIM ACÍ LA 13 VOLTA (collóns amb el numeret) AL BARRANC DE L’INFERN!!!
– Qui estiga decidit a realitzar esta tortuosa marxa (sabent que després ens espera un magnífic Putxero) en el fullet que vos adjunte, per a qui no l’haja fet encara, està indicat el que ha de portar.

PROGRAMACIÓ PER AL DIUMENGE 23 D’OCTUBRE DEL 2011

– 7:30h acudir a la gasolinera de l´Alqueria de la Comtessa, on ens reunirem.
– 7:40h selecció de personal per a repartir-nos en els cotxes.
– 7:45h (en punt) Eixida “sense més demora” dels vehicles cap a la Vall de Laguart .
Qui arribe mes tard que acudisca directament fins a la població.

OBSERVACIONS
proveir-se essencialment d’allò més necessari per a realitzar l’excursió. Em de tindre en compte que la marxa a realitzar és llarga i una sobrecàrrega pot esgotar-nos més del que és necessari.

CONSELLS
– Si ha plogut en els últims dies o el temps amenaçara amb pluja, seria convenient proveir-se d’alguna tovalla xicoteta per a assecar-se i tampoc estarà demés una muda de calcetins.

!!!ANIM, ESTA TREPIDANT MARXA NOMÉS LA FEM UNA VEGADA A L’ANY

RECORDEU QUE LA INSCRIPCIÓ PER A APUNTAR-SE FINALITZA EL DIA 20 D’OCTUBRE

BarrancDelInfern2011

 

Caminada nocturna a Lorxa

25 agosto, 2011

Podem dir sens dubte, que la caminada nocturna a Lorxa s’està convertit en l’excursió més divertida i participativa d’entre totes les que realitzem al llarg de l’any. Enguany, especialment, donat el gran número de companys i companyes que assistirem, va ser molt entretinguda i divertida. Ens alegrarem molt que el nostre amic Rafa (a qui tan difícil és “pillarlo lliure de compromisos”) poguera acompanyar-nos en este recorregut. També vam poder gaudir, per fi, amb la presència de Miquel i la seua dona Concha. Cal dir que si ja ens alegràrem enormement en tindre amb nosaltres a estos magnífics companys, més ens va alegrar, i en açò cal ser sincers, el generós oferiment que Miquel i Conxa ens van fer a “tots els assistents”… Figuetes acabadetes de collir (de la goteta de mel) i regadetes, millor dit, “ben regadetes” de casalleta recent destil·lada del celler de Cullera, “20 litres que ens va portar el tio Miquel”. Que bé ens va saber a tots, als més jóvens i els no tan jóvens, ¡¡¡i el que engolien els condemnats!!!, ¡¡però és que estava tan “rico rico” !! A més (pel que he sentit per ací) va tindre tant d’èxit el recibiment que crec que per a l’any que ve …els organitzadors de la Nocturna 2012 tenen previst fer de la caseta de “Ca Miquel” com una de les “Parades oficials” per a assaborir el refrigeri autòcton del recorregut …”LA FIGUETA FRESQUETA REGADETA AMB CASALLETA” Tota una delícia!!!.

Sengons ens hem assabentat s’estimava hi hauria una afluència d’uns 150 participants, i es van quedar prou curts, perquè la resposta de participació va arribar als 215 assistents a esta marxa nocturna, clar que este numere no ens estranya, donat que tan sols amb el nostre grup ja érem uns quaranta companys i companyes. Crec que per a l’any que ve els organitzadors tindran seriosament que comptar amb la participació del nostre grup “El més divertit i el que més alegria dóna al llarg del recorregut”.

ESPEREM QUE PER A L’ANY QUE VE PUGAM, NOVAMENT, DISFRUTAR TANT COM HO HA SIGUT ESTA MARXA NOCTURNA.

COLLA NOCTURNA A LORXA 2011

COLLA NOCTURNA A LORXA 2011

Circ de la Safor, lloc incomparable.

9 marzo, 2011

Hi ha que vore!! -Encara s’està preguntant el nostre estimat i bon amic Rafa, la qual cosa ens deia a nosaltres en eixe mateix dia,  -¿On estan tots eixos valents que volien que jo els acompanyara en esta excursió per a pujar a la finestra de la safor? …¿estarien preocupats per l’altitud, o tal vegada tenien por de trobar-se amb les “finestres obertes i agarrar un refredat?…
-Bé Rafa, eixes mateixes preguntes deuràn de contestar-te-les ells mateix (quan els veges, clar)

Així va ser, aquell diumenge 6 de març, i ha l’hora indicada, una reduïda, però decidida, part del grup de “hui és el millor dia” acudíem fidels a la nostra cita i amb moltes ganes de veure novament el nostre bon amic Rafa. Estavem decidits a passar junts un d’eixos dies que fa que haja merescut la pena alçar-se un diumenge primerenc per a disfrutar del dia, excursió, per cert, que sense cap dubte perdurarà en la nostra memòria (i en les nostres cames, i ara sabreu perqué).

Allí estàvem …“Els Set Magnífics”, bo, per a ser justos diré que érem sis les persones, cinc tios i “Vicen, la Xica del Real” (la nostra intrèpida i única dama que es va sumar a esta aventura) !!Ha¡¡, i no cal oblidar-nos del gos …“Nerón” (que, sens dubte, és ja la nostra mascota del grup) !també ell compta, he!, perquè se l’ha currat el pobre.
Però cal veure com està l’amic Rafa!!! …”Ens va ficar de colp una marxa de vertigen”. La pujada era tremenda amb un desnivell que, literalment, teniem que escalar aquella muntanya agafant-nos per entre les roques, doncs ens deia que per allí acurtàvem el pas (si no record mal, crec que la ultima vegada que em van tremolar les cames d’eixa manera va ser quan tènia “vint anys”) !!!Que barbaritat. A més cal dir que Rafa, el nostre guia, pareixia com si eixe recorregut de considerable pendent el fera tots els dies …El tio anava tan tranquil i al seu aire!!!  -”Fotre Rafa”…que és el que fas per a mantindre’t tan en forma? …que menges?  (mes tard tots ho descobriríem).

En cada tram de pujada havia d’esperar-nos i, damunt per si no fóra poc, cada vegada que li cridàvem … -!hey Rafa!, queda molt encara per a arribar???
 -prou metres més amunt, i en cada ocasió, li sentíem dir sempre el mateix  -Ànim xicots ja queda menys, ara mateix arribem a una zona plana!. -Fotre!!! amb la “zona plana”, clar, després de quasi dos hores d’escalada interminable va ser quan arribarem dalt per fi, ¡¡¡l’únic lloc pla que vam veure en tot el nostre recorregut!!!.

Però bo, tampoc cal queixar-se massa. Encara que aquell inici va ser verdaderament extenuant per a molts de nosaltres, no per la dificultat en si del recorregut, sinó per la marxa endiablada que portava el nostre guia, la veritat és que ho passarem dallò més bé i ens vam riure un montó.

Ja dalt (”en la zona plana”…jejeje) vam visitar una antiga “nevera” que es trobaba rodejada per un dels llocs de major concentració de carrascars que hi ha a la nostra geografia. Però sobretot, gaudirem d’unes vistes verdaderament sorprenents perquè podíem divisar qualsevol enclavament del nostre voltant, res interferia la nostra visió doncs …!!!Ens trobàvem en el punt més alt de tota la Safor¡¡¡ i també d’altres comarques. Segons la placa del cim indicava 1036 mtr d’altitud, però segons l’altímetre d’Isidre …“havien 1060 mtr” (jo crec que es éste se´n va pujar a un pi per a donar-li més altura a la cosa, i si no, és que és cosa de la botiga dels xinesos…, ja m’enteneu), bo, poguerem divisar sense cap dificultat qualsevol població o muntanya, inclús véiem perfectament l’embassament de Beniarrés …el cim del Benicadell, etc. etc. ”Certament tot pareixia estar a un tir de pedra”.

Esmorzarem alli per a reprendre forces, per cert, no donàvem crèdit al que vam veure (ho sent Rafa però tot cal dir-ho), …”El nostre estimat guia es va engolir …Un bocata de truita, “Dos” voluminosos Sanwid-xes que portaven de “tot”, Una sucosa poma, (espera, …espera, que encara no he acabat) Un plàtan que mes bé pareixia un bat de beisbol, i, per si fóra poc, (d’ací ens vam adonar de quina quantitat d’energia comptava) …”va traure de la seua motxilla, la qual pareixia no tindre fons”, !!Dolços¡¡, !!SI¡¡, eren panellets de rebosteria, per descomptat de la marca “Dulcesol”.  -“Toma Yaaa”!!!
-!Ara ho entenem tot amic Rafa …”Ja sabem el que cal menjar per a poder portar el teu ritme”, !!!A la pròxima no ens deixaràs arrere …”Por que tomaremos muchos bollos como nuestro primo…El de Dulcesol”.

En fi, que tots nosaltres gaudirem d´un fantàstic dia, i que, per descomptat, ens alegrarem molt d’estar amb el nostre benvolgut amic, de ara en avant “El Gran Xerpa de la Safor”, a qui feia temps que no véiem.

RAFA, GRÀCIES PER SERVIR-NOS DE GUIA, I DE VOLER ACOMPANYAR-NOS EN ESTE INOBLIDABLE DIA.

[slideshow link=”file”]

EXCURSIÓ A LA FINESTRA DE LA SAFOR

2 marzo, 2011

DIA: Diumenge, 6 de març del 2011

HORA I LLOC D’EIXIDA: Quedem a les 8:00 hores a la Pedrera de Vilallonga.

DURADA: A l’hora de dinar a casa

GUIA: Hi haurà un guia d’excepció “Rafa Juan”

DISTÀNCIA: ?? Rafa ho dirà

DIFICULTAT:  ?? Rafa ho dirà

CAL DUR: Vestit i calçat adequats i aigua (el que no aguante fins l’hora d’esmorçar que es porte alguna barreta o peça de fruita)

DESCRIPCIÓ: Tant la distància com la dificultat és una resposta que la té que donar el guia (Rafa Juan), al qual convidem a què ens acabe de completar la informació d’aquesta excursió.

FOTOS KM VERTICAL 2011

18 enero, 2011

[slideshow link=”file”]

KM VERTICAL GANDIA 2011

10 enero, 2011

KM VERTICAL GANDIA 2011

DIA: Diumenge 16 de gener de 2011

LLOC I HORA D’EIXIDA: Quedem a les 7:30 hores en el Col·legi Los Naranjos; i a les 7:45 hores eixirem amb els cotxes cap a la Drova per a deixar-los on finalitza l’excursió i així poder tornar amb els cotxes.

Després ens concentrarem, a les 8:30 hores, al Col.legi Los Naranjos on es farà l’eixida del grup.

DURADA: Com anirem tots junts (és un dir) està previst que a les 13:00 hores ja estem al lloc on hem deixat els cotxes.

DISTÀNCIA: 11,800 km. amb un desnivell de 978 m. i després tindrem 4,200 km de baixada (des del cim del Mondúver fins on pel matí haurem deixat els cotxes), lo que vol dir que farem un total de 16 km.

DIFICULTAT: L’organització diu:

Consells als participants

A pesar de què la prova pot ser d’una dificultat mitjana, és aconsellable seguir les següents indicacions de l’organització:

Corredor:

  • Entrena el suficient per a córrer 10 km sense problemes.
  • Utilitza calçat còmode i indicat per a córrer per muntanya.
  • Atent a les baixades, solen estar humides o banyades.
  • Aprofita els avituallaments i hidrata’t.
  • Quan circules per sendes, demana pas quan adelantes a altres corredors.
  • El traçat no és circular, prepara una muda per a canviar-te en meta. L’organització s’encarregarà de fer-te-la arribar.

Caminant:

  • Per a gaudir d’aquesta marxa és necessària una forma física mitjana. Si estàs acostumat a caminar 3 hores sense problemes serà més que suficient.
  • Utilitzar calçat còmode de muntanya
  • Atent a les baixades, solen estar humides o banyades
  • Els avituallaments estan surtits de tot el necessari per a recuperar forces. Intenta no romandre en ells més de 5 minuts, hi ha que fer lloc als que venen darrere.
  • Si pateixes de vertigen, cal tindre precaució i seguir les indicacions de l’organització.

DINAR: En finalitzar anirem a dinar a casa de Juancar. Volem fer una torrada de xulles, embotit, etc., però cal advertir que cadascú s’ha de portar el menjar, és a dir, les xulles, l’embotit, etc. Juancar ens tindrà preparat el foc per a la torrada.

SI TENS CAP DUBTE POTS MIRAR LA PÀGINA WEB DE L’ORGANITZACIÓ:

http://www.clubalpigandia.com/kmvertical2011/

Fotos excursió a la Cuta. 12-12-2010

13 diciembre, 2010

[slideshow link=”file”]

Pujada a la Cuta. 12-12-2010

1 diciembre, 2010

[slideshow link=”file”]

 El Club Esportiu Llocnou organitza la 3a. Pujada senderista a la Cuta. Serà el diumenge 12 de desembre de 2010.

 De dificultat alta, amb 12,6 km, i un desnivell de +620m., té l’eixida a les 9.00 hores, a la plaça de la Safor de Llocnou de Sant Jeroni.

 Itinerari: Començarem a caminar cap amunt pel camí de la Cuta, fins al trencat de la Cuta, on esmortzarem, i després d’una estona més per la serra tornarem a Llocnou, on dinarem de coixinera en un lloc a cobert.

 L’organització ha contractat un dinar opcional de guisat de creïlles i carn al preu de 6.00 €. Els tiquets els té a la venda Ana (piscina).

 Els que s’animen a fer aquesta excursió ens vorem el dia 12 de desembre, a les 8.30 hores en el bar corrales on ens farem un café per a reagrupar-nos i començar l’excursió.

La Gran Serra de Bernia

30 noviembre, 2010

Serra de Bèrnia, simplement …EX-TRA-HOR-DI-NA-RI-A.
Qui ens anava ha dir, a tots els que allí vam estar, que passaríem una de les millors excursions que hem realitzat fins a la data, repetisc …“FANTÀSTICA” i, sobre tot, Divertida, la gent jove i altres que som un poc menys jóvens …ens ho pasarem “Pipa”

El matí, i tot cal dir-ho, va amaneixer un tant gelaet …com ho diríem  …com que feia un poc de “frescoreta”, però per supost que va meréixer la pena alçar-se a primera hora del matí per realitzar aquell viatge on, sense esperar-ho, descobriríem un dels millors enclavaments de senderisme que tenim a la Comunitat Valenciana.

El trajecte va transcórrer, inicialment, entre una zona prou agresta on per a atravessar aquella enorme i escarpada mola de pedra que conforma la Serra de Bèrnia, no vam tindre mes remei que arrossegar-nos per una allargada, fosca, i súper estreta galeria. Alguns, abans d’endinsar-nos, vam creure que podríem fer-ho sense tindre que llevar-nos la motxilla …”Gran Error” …a mitat del trajecte descobrirem cuant d’equivocats estàvem, …entre rialles i un tant esgotats ens vam d´haver d’ajudar mútuament per a alliberar-nos del “embolic” que, algun de nosaltres, portàvem en l’esquena, no hi havía mes remei si nó, seria impossible avançar. Aquell escenari era com una pel·lícula d’aventures, quan vam aconseguim arribar al final del túnel …de sobte, …“Es va fer la Llum”. La gruta que conformava l’eixida era grandiosa, s’obria de forma espectacular mostrant, des d’aquell elevat punt de la muntanya on ens trobaem, una vista espectacular on vam poder contemplar l’extensa franja costanera pertanyent a les frontereres comarques de la Marina i de l´Alacantí… Aquell moment va ser realment únic, l’horitzó que contemplàvem ens va deixar simplement …”Sense paraules”.

Com no podia ser d’una altra manera, i atés que el nostre cos ens ho demanava a crits (bo millor amb “rugits”), decidirem que aquell lloc era l’idoni per a reposar forces …ja se sap, …almoçaret  …vinet …serveseta …l’espencaet de Vicen …el cafenet i traguet de “Rom de quinze anys” que ens va invitar Juanma …!!! Que bé ens va assentar tot …”Ja no hi havia Fred ni Dolor”. En acabar, vam prosseguir la ruta per l’altra cara de la muntanya (per la part Sud) i, …!!Sorpresa¡¡¡ …descobrirem un “Runar”, vaja, ja ho crec que ho aprofitàrem (quant de temps feia que no en véiem un). Este Runar no era extremadament gran però ens valía perfectament, estàvem decidits a no deixar passar aquella oportunitat de fer “Runnyng”. Els “menys jóvens” vam fer algunes indicacions als “més jóvens” perquè aprengueren esta tècnica de llançar-se entre les pedres soltes del pendent sense cap perill però, això si, amb precaució …simplement, en cas de perdre l’equilibri, només calia deixar-se caure cap arrere i caure de “cul”. En aquell mateix moment tots ens transformarem en xiquets (i alguna que altra xiqueta mes bé “grandeta”).

Al migdia vam arribar “al campament base”, extenuats i feliços on vam gaudir menjar, jugant i fent el “Gamba” i cuan acabaren “Pa Casa”. Repetix lo dit al iniciar este comentari …
EX-TRA-HOR-DI-NA-RI

BERNIA

25 noviembre, 2010

[slideshow link=”file”]

  » Leer más: BERNIA